Sempre he sabut que volia fer alguna cosa difícil, important. Potser per això vaig escollir ser científica, ja sabeu, el món avança gràcies a la ciència! (sic!). Després de més de deu anys en aquest business, no he aconseguit ser una científica important però com a mínim els col.legues em respecten, la meva feina ha rebut forces citacions i fins i tot he aportat alguna visió nova en el meu camp que ha estat molt ben avaluada pel meu entorn. Però fa un temps m'he afartat una mica del ofici. Crec que és degut a l'etern problema del finançament. M'he passat els darrers dos anys i mig (maternitat afegida) capficada per trobar recursos, ja sigui per mantenir el meu sou (oposicions) com per mantenir un equip de treball (projectes). I m'ho han denegat tot, plaça i projectes. Ara em tocaria tornar-hi. Tornar a lluitar per una plaça i tornar a articular noves propostes de projecte que em permetin obtenir els anhelats recursos. El problema? que de recursos en aquest país no n'hi ha. O més ben dit, n'hi ha justets per complir l'expedient. I llavors un te dues opcions: o especialitzar-se a buscar recursos i fer poca ciència o fer ciència (molt barata) i treballar precàriament. I a mi no m'agrada cap de les dues. Jo volia fer alguna cosa difícil. Però important.
Leaving colorful...
